Trastorn adaptatiu mixt: com vaig sortir-ne amb ajuda real

1. Què és exactament el trastorn adaptatiu mixt?

Quan parlem de trastorns de salut mental, sovint ens venen al cap paraules com depressió, ansietat, o fins i tot burnout. Però hi ha una condició menys coneguda, tot i que força habitual en la nostra societat actual: el trastorn adaptatiu mixt. Es tracta d’una resposta emocional i conductual desproporcionada davant d’un o diversos esdeveniments estressants, que poden provocar tant símptomes depressius com ansiosos al mateix temps.

No és que no sapiguem afrontar els problemes, és que de vegades la suma d’estrès, responsabilitats i situacions difícils ens sobrepassa. I aleshores el cos i la ment criden: prou.

El trastorn adaptatiu mixt és reconegut en manuals diagnòstics com el DSM-5, i sovint es presenta com una combinació de tristesa, angoixa, irritabilitat, sensació d’impotència, i dificultats per funcionar amb normalitat. Però tot això no és només teoria. Ho he viscut en primera persona.

“Fa uns mesos, vaig passar per una etapa molt complicada a causa d’una combinació de problemes laborals i familiars. Em vaig sentir atrapat entre una ansietat constant i una tristesa profunda, com si tot s’ensorrés alhora.”

2. Com es manifesta? Símptomes reals que no sempre es veuen

La dificultat del trastorn adaptatiu mixt és que no sempre es veu des de fora. Pot semblar que la persona només està “una mica estressada” o “passant una mala ratxa”, però internament és com si tot estigués trencat.

Aquests són alguns dels símptomes més habituals:

• Trastorns del son: insomni o dormir en excés.

• Canvis d’humor sobtats: irritabilitat, plors inesperats, nerviosisme.

• Pensaments negatius recurrents, com si res tingués sentit.

• Falta d’energia i motivació per activitats quotidianes.

• Dificultat per concentrar-se.

• Aïllament social: evitar trobades, no respondre missatges, sentir-se aclaparat.

“No podia dormir bé, m’alterava amb facilitat i fins i tot feines quotidianes, com fer la compra o quedar amb amics, em resultaven aclaparadores.”

Cada persona ho viu d’una manera lleugerament diferent, però el patró és el mateix: la realitat supera la capacitat adaptativa del cos i la ment.

3. Causants habituals: Quan la vida pesa massa

El trastorn adaptatiu mixt no apareix de sobte ni per art de màgia. Normalment està vinculat a un o diversos esdeveniments estressants, com ara:

• Problemes laborals (acomiadament, pressió excessiva, assetjament)

• Conflictes familiars o ruptures de parella

• Malalties pròpies o d’algun ésser estimat

• Canvis importants (mudances, naixement d’un fill, divorcis)

• Dificultats econòmiques

En el meu cas, va ser una combinació de pressió a la feina i problemes personals. Però el cos no diferencia si l’estrès ve d’una font o de deu. Només sap que el nivell ha sobrepassat el límit tolerable.

“Em vaig sentir atrapat entre una ansietat constant i una tristesa profunda…”

És important entendre que això no et fa feble ni “massa sensible”. Et fa humà. El trastorn adaptatiu mixt és una reacció natural, però intensa, a una situació anormal.

4. El diagnòstic: posar nom al que sents

Un dels moments clau en el procés de recuperació és obtenir un diagnòstic clar i honest. En el meu cas, va ser el metge de capçalera del CatSalut qui va posar paraules al que em passava.

“El metge de capçalera del CatSalut em va explicar que es tractava d’un trastorn adaptatiu mixt, una resposta del meu cos i la meva ment a l’estrès acumulat. Va ser un alleujament posar-li nom, però també em va fer por admetre que necessitava ajuda.”

Aquest diagnòstic pot ser realitzat per metges de família, psicòlegs clínics o psiquiatres. Inclou entrevistes, valoracions de símptomes, i sovint qüestionaris d’ansietat i depressió.

És vital no confondre’l amb trastorns depressius majors o trastorns d’ansietat generalitzada. El tret diferencial és el factor desencadenant identificable i la resposta desproporcionada.

A més, si aquest diagnòstic afecta la capacitat laboral, és recomanable consultar professionals legals o mèdics especialitzats. Pots trobar informació actualitzada a Incapacidades Permanentes o revisar la llista oficial de malalties reconegudes per a la incapacitat permanent el 2025.

5. Tractaments eficaços i recursos que ajuden

Un cop tens el diagnòstic, la gran pregunta és: què puc fer per sortir-ne? El trastorn adaptatiu mixt té tractament i es pot superar, però cal implicació, paciència i suport.

Teràpia psicològica: pilar fonamental

El tractament més habitual i efectiu és la teràpia cognitiu-conductual (TCC). Aquest tipus de teràpia ajuda a:

• Identificar pensaments disfuncionals (com el catastrofisme o la culpa excessiva)

• Reestructurar creences negatives

• Desenvolupar eines de gestió emocional

• Establir rutines i hàbits saludables

“Vaig començar teràpia cognitiva-conductual amb una psicòloga de Barcelona, i vaig aprendre a gestionar els pensaments negatius i a estructurar millor les meves rutines.”

Tractament farmacològic (si cal)

En alguns casos, especialment quan hi ha insomni sever, crisi d’ansietat o símptomes depressius intensos, el professional pot recomanar ansiolítics o antidepressius de manera temporal. Aquests ajuden a estabilitzar l’estat d’ànim mentre la teràpia fa el seu efecte.

Estratègies complementàries

Altres eines que poden marcar la diferència:

• Mindfulness i meditació: redueixen l’ansietat i milloren l’autoconsciència

• Exercici físic moderat: caminar, ioga, natació

• Contacte amb la natura: molt recomanat per psicòlegs de teràpia ecològica

• Grups de suport o trobades amb persones que han passat pel mateix

“A més, vaig incorporar pràctiques com el mindfulness i passejar per la costa (viure a prop del mar ajuda força).”

No hi ha una única solució. El més important és trobar un pla personalitzat que et funcioni a tu.

6. La importància del suport emocional i comunitari

Un dels factors més potents en la recuperació és no estar sol. Sentir que algú et comprèn, t’escolta i et dona suport és clau per no enfonsar-se del tot.

“El suport de la família i els amics va ser clau. Els catalans som molt de comunitat, i sentir que no estava sol em va donar força.”

Aquest suport pot venir de diferents llocs:

• Família i parella: compartir com et sents, encara que sigui difícil

• Amistats de confiança: quedar per caminar, parlar o simplement estar

• Professionals: terapeutes, metges, treballadors socials

• Comunitats online: fòrums, grups de Facebook o apps de salut mental

És fonamental tenir un espai segur per expressar-se sense judici. Molta gent pateix en silenci, amb la por que el seu entorn no ho entengui o ho minimitzi.

Recorda: demanar ajuda no és debilitat. És valentia.

7. Superar el trastorn adaptatiu mixt és possible: passos reals cap a la millora

Hi ha una frase que em va repetir molt la meva psicòloga: “Tot el que sents ara és temporal. No ets així, estàs així.” I és veritat.

Superar el trastorn adaptatiu mixt és un procés, però es pot aconseguir. A continuació, alguns passos que m’han ajudat i que poden servir-te:

1. Acceptar el diagnòstic sense por ni vergonya

2. Comprometre’t amb la teràpia i les pautes

3. Revisar la teva vida: què t’estressa? què pots canviar?

4. Establir límits (amb la feina, amb l’entorn, amb tu mateix)

5. Buscar moments de descans mental real

6. Celebrar les petites millores

“Avui, encara hi treballo, però ho veig tot amb més esperança.”

Cada petit pas cap a la llum compta. Fins i tot si un dia és dolent, el fet de continuar intentant-ho ja és una victòria.

8. Quan cal demanar ajuda professional (i per què no és debilitat)

Una de les grans trampes del trastorn adaptatiu és pensar que "ja passarà sol". I sí, en alguns casos lleus pot ser així. Però si els símptomes s’allarguen més de 2-3 setmanes i interfereixen en la teva vida, cal actuar.

Demana ajuda professional quan:

• Et sents superat constantment

• Et costa aixecar-te, treballar o relacionar-te

• Plores sovint o tens pensaments molt negatius

• Et notes irritable o apàtic cada dia

• Sents que estàs “al límit”

👉 Si vius a Catalunya, pots accedir als recursos públics de salut mental a través del Canal Salut Mental de CatSalut, on trobaràs centres, serveis, orientació i com iniciar un procés terapèutic gratuït.

“Si passes per alguna cosa semblant, recorda: demandar ajuda no és debilitat, és un pas cap a la millora.”

El cervell també necessita revisions i cures, com qualsevol altre òrgan del cos. I en aquest camí, la psicologia i la psiquiatria són aliades.

9. Trastorn adaptatiu i incapacitat laboral: què cal saber

Una qüestió important que moltes persones es fan és: puc sol·licitar una baixa o una incapacitat si tinc un trastorn adaptatiu mixt?

La resposta és sí, sempre que el trastorn afecti de manera significativa la teva capacitat de treballar. I això és molt més habitual del que sembla.

Quan el trastorn genera:

• Absències freqüents a la feina

• Dificultat per complir amb les responsabilitats

• Incapacitat per concentrar-se o mantenir l’atenció

• Esgotament emocional permanent

...aleshores pot justificar una baixa mèdica temporal o fins i tot una incapacitat laboral permanent si la situació es manté en el temps.

És molt recomanable, en aquests casos, consultar amb professionals especialitzats. Tens recursos útils i actualitzats a la web IncapacidadesPermanentes.com, així com informació oficial sobre les malalties reconegudes per a incapacitat permanent 2025.

Consell: conserva informes mèdics, seguiments psicològics i tota documentació que acrediti el diagnòstic i la seva afectació en el teu dia a dia.

També és important tenir en compte que no cal estar completament “trencat” per rebre suport. Hi ha diferents graus i situacions reconegudes legalment.

10. Conclusions per qui ho està passant malament ara mateix

Si has arribat fins aquí, potser és perquè t’hi has sentit identificat. O perquè estàs vivint una situació semblant. I si és així, deixa’m dir-te una cosa:

➡️ No estàs sol. I no estàs trencat. Només estàs cansat. I això es pot sanar.

Jo he passat per això. I tot i que no és fàcil, es pot sortir del túnel. Amb ajuda, amb suport, amb temps i, sobretot, amb amabilitat cap a tu mateix.

Recorda:

• El que et passa té nom, i té solució.

• Demanar ajuda no et fa feble, et fa valent.

• Cada pas que fas cap a la recuperació compta, encara que sembli petit.

• Hi ha recursos, professionals i comunitats disposades a acompanyar-te.

“Avui, encara hi treballo, però ho veig tot amb més esperança.”

Si estàs llegint això i sents que ho necessites, fes la trucada. Agenda la visita. Escriu aquell missatge. És el primer pas cap a una versió més tranquil·la i forta de tu.